Causalitat Circular i Enfocament Sistèmic

Un dels punts de partida de l'enfocament sistèmic és descartar la noció de causalitat lineal. En què consisteix aquesta idea?

Ho explicarem a través d’un exemple, les condicions inicials del xoc de dos cossos permeten anticipar la situació final. És a dir: si una bola és llançada en direcció a una altra, la massa, la posició inicial i la velocitat de les dues permeten anticipar la seva posició final després del xoc. La situació A produeix la situació B, aquesta produeix la situació C, i així successivament. Però, en canvi, si es tracta d'un cop d'una persona a una altra, la situació és més complexa. El sol gest d'iniciar un cop genera una resposta en el segon subjecte, resposta que influeix en l'actitud del primer. Ja no hi ha només causalitat lineal (causa- efecte); ara B pot incidir en A. Això és la causalitat circular. Les condicions inicials ja no determinen el que succeeix amb una entitat, i les relacions entre l'entitat i el seu context es tornen significatives.

En les relacions tot és principi i és fi. Aquest concepte suposa un canvi epistemològic pel qual, tots els elements influeixen sobre els altres i al seu torn són influïts per aquests.
Una cadena en la que el fet "a" afecta el fet "b", i "b" afecta després a "c" i "c" a la vegada porta amb si a "d", etc., Tindria les propietats d'un sistema lineal determinista.
Tanmateix, si "d" porta novament a "a", el sistema és circular i funciona de manera totalment diferent. S'anomena, doncs, retroalimentació a aquest intercanvi circular d'informació.

Es basa en dos teories:

1)      Teoria General de Sistemes

2)      Cibermètica

Totes dues diuen que tots els elements d’un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’un sistema. Hi ha una interinfluència, que això significa que qualsevol cosa que un faci, té efectes amb els altres. (efecte papallona).

L’enfocament sistèmic també diu que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones.

Un model que NO defensa aquest enfocament és el model de la causalitat lineal:

A ----->B (causa – efecte) : Per exemple, la causa d’una pèrdua de memòria és un trauma que                                                                            va tenir la persona de petit).

 ---->El model que si defensa és el model de causalitat circular:

A          B

A <----- B

Significa que tot és causa i conseqüència a la vegada. Per exemple: Què va ser primer la gallina o l’ou?

GREGORY BATESON:

Va definir dos tipus de relacions:

-          Simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada).

-          Complementaries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

Aquestes relacions poden ser constructives(positives) o destructives(negatives).

-          Relació simètrica constructiva:

à El professor de llatí m’ajudarà si suspenc à Estudio molt à El professor fa l’examen à Suspenc l’examen à                                                                                                                    

-          Relació simètrica destructiva:

àMobbing entre treballadors àSeducció, doble vincle, paradoxes à Conflicte, joc sense fi,  manipulació del llenguatge à Assetjament, perversió del llenguatge à

-          Relació complementària constructiva:

à El director ascendeix a l’encarregat à L’encarregat es motiva i millora els resultats à Millora el rendiment de la secció à  El director s’alegra d’haver pres la decisió à

-          Relació complementària destructiva:

àL’home escridassa a la seva dona à La dona cada vegada té més por à Ella es mostra submisa à L’home es sent més fort i s’aprofita de la por de la donaà

REFLEXIÓ:

Dins el model sistèmic el terme comportament s'utilitza com un sinònim de conducta, aquesta l'entenem com una cosa funcional que implica un conflicte i que ha de ser compresa en funció del camp o en el context en el que passa, amb això volem dir que per comprendre el comportament com al mateix ésser humà es requereix primer comprendre el context del qual forma part. El context és un dels principals elements que aporta l'ésser humà i la seva conducta, els comportaments i el que cada persona és, només es pot entendre a traves del seu context.

Es pot aconseguir un canvi a partir del canvi d'un dels elements del sistema, però aquest canvi involucra a la resta. És important tenir en compte de quina manera el canvi d'un element o integrant pot afectar els altres. Així, per exemple, un herbicida que danyi el predador natural d'una plaga pot provocar un dany major que el que ve a posar remei.
Les conductes dels individus estan determinades per la posició que ocupen en un grup humà, encara que aquesta no és l'única variable que el determina.

Un cop més la pràctica m’ha agradat molt.