La psicoanàlisi; una important contribució al coneixement de la pulsió sexual s'obté per mitjà de l'exploració psicoanalítica que se serveix del procediment terapèutic anomenat "catàrtic".
Les psiconeurosis descansen sobre força pulsionals de caràcter sexual, és a dir que l'energia de la pulsió sexual és l'única font energètica constant de les neurosis al punt que s'exterioritza de manera exclusiva (total o parcial) en els símptomes, al punt que els símptomes són la pràctica sexual dels malalts.
La neurosi és una afecció psicògena els símptomes són l'expressió simbòlica d'un conflicte psíquic que té les seves arrels en la història infantil i constitueixen compromisos o transaccions entre el desig i la defensa.
La psicoanàlisi elimina els símptomes dels histèrics, considera els mateixos com substituts d'una sèrie de processos anímics investits d'afectes, desitjos i aspiracions, als quals en virtut d'un procés psíquic anomenat repressió se li ha negat l'accés a la seva tramitació en una activitat psíquica susceptible de consciència, aquestes formacions que han quedat relegades a un estat inconscient aspiren a una descàrrega que es troba en el procés de conversió en fenòmens somàtics: símptomes histèrics.
Per mitjà de la psicoanàlisi és possible retransformar els símptomes en representacions esdevingudes conscients investides d'afecte i esbrinar sobre la seva naturalesa i llinatge. La malaltia es contrau davant la impossibilitat de tramitar normalment els processos anímics.
Resultats assolits per la psicoanàlisi; es va descobrir que els símptomes són un substitut d'aspiracions que prenen força de la font de pulsió sexual. El caràcter histèric permet individualitzar una quota de repressió sexual que sobrepassa la mida normal i un augment de les resistències a la pulsió sexual (vergonya, fàstic, moral), una fugida instintiva a tot examen intel·lectual del problema sexual encara assolida la maduresa genèsica. Un altre tret essencial de la histèria és també un desplegament potent de la pulsió sexual. Es comprova l'existència del parell oposat: una necessitat sexual hipertròfica i una alta desautorització del sexual. L'intent d'escapar d'aquest conflicte converteix les aspiracions libidinoses en símptomes.
Neurosi i Perversió; els símptomes constitueixen l'expressió convertida de pulsions denominades perverses si es poguessin exterioritzar directament sense difracció per part de la consciència en fantasies i addiccions, per tant els símptomes es formar a costa d'una sexualitat anormal: la neurosi és el negatiu de la perversió.
Freud descobreix que els traumes sexuals infantils es convertien en símptomes
desallotjats a l'inconscient pel mecanisme de la repressió, central en el
desenvolupament d'una neurosi.
Des d'un punt de vista dinàmic, la tasca de psicoanàlisi consisteix en la investigació del conflicte etiològic entre el desig i la defensa i del símptoma com a element de compromís entre tots dos.
Des del punt de vista tòpic s'explica el funcionament de l'aparell psíquic, a través dels conceptes de: energia lliure, energia lligada, representacions conscients i inconscients, processos primari i secundari.
El fracàs d'aquests processos originen la neurosi i el símptoma.
Des 1893-1939 Freud va mostrar especial interès en les neurosis i les seves hipòtesis centrals es van basar en els factors triangulars del model edípic i en l'angoixa de castració.
Bona recerca, Ingrid!
ResponderEliminar