Les Necessitats Humanes

Per tal d’aconseguir entendre les necessitats reals d’una persona, cal comprendre abans les necessitats humanes en general.

En general, han estat classificades per molts especialistes però Maslow les va estructurar en forma de piràmide on la base representa les necessitats mínimes i la part superior la necessitat i l’ideal de tota persona:

Els éssers humans ens movem per aconseguir incentius o satisfaccions de certes necessitats i/o desigs. També per evitar estímuls que amenacen la nostra integritat física i psíquica.

Davant d’una necessitat, varien en la persona les seves funcions fisiològiques, psíquiques,de percepció, emoció, contingut de pensament...

La motivació és constant, variable i complexa. És una característica de tot organisme. L’home és l’animal que més necessitats té, quasi mai està completament satisfet i si així succeeix és durant molt poc temps, tant aviat aconsegueix un desig, n’apareix un altre en el seu lloc.

Les necessitats però , s’ordenen en una jerarquia o nivells, i quan s’assoleix un nivell es sol manifestar el següent o una part. Maslow, com a estudiós del tema, va col·locar les cinc necessitats fonamentals en forma de piràmide i va incloure en cada nivell un seguit de conceptes.

La interpretació de la piràmide ens proporciona la clau de la seva teoria. Un ser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries (més baixes en la piràmide), abans de buscar les de més alt nivell.
Per exemple, una persona no busca tindre satisfetes les de seguretat (per exemple, evitar els perills de l'ambient) si no té cobertes les seves necessitats fisiològiques, com a menjar, beguda, aire, etc.
Els escalons de la piràmide són:

1. Necessitats fisiològiques: Tenen menor significat per a la persona a la recerca de l'autorealització. Entre es elles hi ha la necessitat d'alliberament de set i fam, la necessitat de dormir, de sexe, d'alleugeriment del dolor i de desequilibri fisiològic.

2. Necessitat de seguretat: Si les necessitats fisiològiques són superades o no constitueixen un problema seriós per a la persona, les necessitats de seguretat es converteixen en la força que domina la personalitat. La majoria de les persones arriben només fins a aquest nivell i això es reflecteix en la preocupació per grans estalvis, comprar assegurances, etc. Aquest tipus de necessitats es pot manifestar com por. Dins d'aquest tipus de necessitat hi ha la necessitat de seguretat, de protecció, d'estar lliure de perill, d'ordre i d'un futur previsible.

3. Necessitat d'amor i pertinença: Són necessitats orientades socialment. Depèn de que passi un cert grau de satisfacció de les necessitats fisiològiques i de seguretat. Les necessitats d'amor són evidents durant l'adolescència i l'edat de adultesa jove. Dins d'aquestes es troben la necessitat d'amics, de companys, d'una família, d'identificació amb un grup i d'intimitat amb un membre del sexe oposat.

4. Necessitat d'estima: Són necessitats associades a la nostra constitució psicològica. Es poden subdividir en dos tipus: les que es refereixen a l'amor propi i les que es refereixen al respecte d'altres (reputació, condició social, fama, etc). Un trastorn en aquesta àrea porta a un sentiment d'inferioritat que es manifesta amb sentiments de culpa i de vergonya. Dins d'aquesta es troben la necessitat de respecte, de confiança basada en l'opinió d'altres, d'admiració, de confiança en si mateix.

5. Necessitat d'autorealització: Són difícils de descriure, ja que varien d'un individu a un altre, inclou la satisfacció de la naturalesa individual en tots els aspectes. Les persones que desitgen autorealitzar desitgen ser lliures per ser elles mateixes. Les persones que s'autorealitzen segueixen les conductes dictades per la cultura d'acord amb el seu sentit del deure, però si aquestes intervenen amb el seu desenvolupament, fàcilment reaccionen contra elles. Perquè una persona obtingui l'autorealització ha de satisfer moltes necessitats prèvies perquè aquestes no interfereixin ni utilitzin energies que estan abocades a aquest desenvolupament. Dins d'aquestes es troben les necessitats de satisfer les nostres pròpies capacitats personals, de desenvolupar el nostre potencial, de fer allò per a això tenim millors aptituds (descobrir la veritat, crear bellesa, produir ordre i fomentar la justícia).

Fisiologia: Un home vol fer un regal a la seva dona, fan un any de casats.

Generalment, estem més o menys satisfets o insatisfets en els diferents nivell al mateix temps.

Maslow diu que per poder satisfer les necessitats hi trobem tres tipus de comportaments:

·         Comportament Constructiu(CC): la persona assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat i tothom en surt beneficiat.

·         Comportament Destructiu(CD): s’assoleix l’objectiu de satisfacció d’alguna necessitat però algú en surt perjudicat.

·         Comportament Fallit(CF): no s’arriba a satisfer la necessitat autèntica.

La pràctica consisteix en donar exemple d’aquest tipus de comportament per a cada nivell

Fisiologia: Un home vol fer un regal a la seva dona, fan un any de casats.

CCà Demanarà ajuda econòmica al seu fill perquè ara no té diners,  i després li tornarà el que li hagi deixat.

CDà Com que no te diners, robarà els diners de la cartera de la seva dona.

CFà No li comprarà el regal, farà com si no hagués recordat l’aniversari.

Seguretat: Una noia pateix mobbing a la feina

CCà una companya seva surt a la seva defensa.

CDà el director li obliga fer vacances forçoses.

CFà es torna agressiva físicament per tal de defensar-se

Afiliació: Un estudiant de primer de psicologia, intentant fer-se un lloc a la classe.

CCà pot intentar integrar-se amb diferents grups per veure quin se sent millor.

CDà intimar amb la primer company que se li acosta, sense tenir en compte si es sent a gust.

CFà modificar el seu propi caràcter per sentir que forma part d’un grup.

Reconeixement: Buscar bona matèria prima per fer un bon producte

CCà un empresari proba molts formatges, en treballa un en concret, els clients estan molt satisfets amb aquesta tria, li reconeixen la feina ben feta.

CDàun empresari ven el producte caducat per tal de no tenir mèrmes, intoxica la clientela.

CFàun empresari que demana l’opinió a la clientela, però al final imposa el seu formatge.

Autorealització: Finalitzar el grau de psicologia

CCà un estudiant aprova el grau de psicologia amb matricula d’honor.

CDàun estudiant de grau de psicologia repeteix curs varis cops.

CFàun estudiant de grau de psicologia, aprova el grau però copiant pràcticament a tots els exàmens.

Reflexió

En la present pràctica es procedeix a analitzar certs conceptes plantejats per Maslow referent a la jerarquia de necessitats.

Dins dels conceptes analitzats es troben motivació, motiu o desig, necessitat, jerarquia de les necessitats i autorealització.

Després d'haver estat definits i analitzats, trobem que la motivació, les necessitats i els desitjos, són forces que mouen al desenvolupament del subjecte.

Si es satisfan els motius i necessitats el subjecte passarà de estats bàsics, relacionats amb les necessitats fisiològiques i psicològiques, a estats superiors relacionats amb el desenvolupament personal que es dirigeixen a la autorealització.

Podem comprovar que la satisfacció de les necessitats, determina el desenvolupament de la personalitat del subjecte.
Finalment, plantegem que el pas d'una etapa a una altra no és tan rígid i que Maslow en la seva teoria no considera principalment als instints.

Enfocament Sistèmic (2na part)

La segona escola que es desenvolupa als EE.UU. a partir del model sistèmic és l’escola de Philadelfia, representada per Salvador Minuchin i coneguda com a model estructural. El gran exponent d`aquesta disciplina és Salvador Minuchin, que juntament amb Milton Erickson són dels primers investigadors que varen treballar amb aquestes teràpies sistèmiques i, als quals varen seguir d`altres com Murray Bonen, Carl Whitaker i Jay Haley.

La importància que es dóna a l’estructura de la família, en tant que organització per a poder funcionar. Existeixen unes regles de funcionament i una divisió de funcions, que assumeixen els diferents subsistemes. Dos conceptes clau són els de límits o fronteres i el de jerarquies, conceptes que actualment moltes famílies desvaloritzen o tenen confosos, donant lloc a múltiples disfuncions familiars. Centra l’atenció en la història present de la família, no en el passat.

Haley introdueix un altre plantejament del sistema familiar, si es produeix un encallament en el procés de l`evolució natural de la família, es pot encallar l`entorn.
Cal que el procés tingui el seu curs normal. Si aquesta jerarquia s`encalla, llavors és quan sorgeix el problema ( idea d`evolució).
Segons Minuchin poder i autoritat no són equivalents, ja que el poder te l`han donat, però l’autoritat s`ha de guanyar.

Haley, introdueix un element evolutiu en les famílies. Les famílies tenen una evolució natural, i si es produeix un encallament o un bloqueig es manifesten els símptomes.

Segons Bowen, ha d’haver-hi també una individuació, que és quan una persona esdevé autònoma i independent en tots els sentits, i té un tipus de relació social diferent.

També es parlen de ‘fronteres’, i fan referència al límit de l’àmbit de presa de decisions, individuals o compartides, que es poden delegar. De fronteres, n’hi ha tres tipus:

-Les fronteres rígides: No admeten comunicació, es tracta d’una actitud dictatorial i autoritària amb la resta del sistema.

-Les fronteres laxes: Són invasions del territori permanentment.

-Les fronteres flexibles: Hi ha una comunicació fluïda entre totes les parts del sistema.

Minuchin parla de la primera trobada amb la família com a “moviment entre dues cultures”, la del terapeuta i la de la família, considerant que en aquest moment inicial encara no hi ha teràpia. Es el moment en que el terapeuta “desafia” la versió de la família, trencant la seva “certesa”.

Això ho fa buscant aquelles qualitats del pacient identificat que no són valorades per la família.

També pot buscar un símptoma en un altre membre de la família. Es tracta de trencar l’esquema amb què es mira al pacient identificat dins la família, tenint en compte que sempre es treballa amb realitats “parcials”.

Per a Minuchin és en la família on s’ha de posar el punt de mira, ja que ningú es pot canviar a si mateix, és el canvi en la relació el que fa que la persona canviï.

Minuchin parla de “art terapèutic” per referir-se a la manera cóm el terapeuta utilitza el llenguatge, el cos i l’emoció. Per altra part, assenyala que mentres està “actuant”, és fonamental que el terapeuta tingui un diàleg intern.

Aquesta forma de treball requereix un entrenament, però és un dels punts que el terapeuta ha de tenir més present.

El treball terapèutic constitueix un procés en el que tot moment és una part d’aquest; en aquest sentit tota sessió és parcial i ha de tenir present la totalitat del procés, de manera que en alguns moments serà necessari actuar amb proximitat, però en d’altres moments del procés caldrà una distància.

Minuchin defineix la teràpia familiar no com a “art” sinò com a “artesania”, per assenyalar que és un treball que requereix molts anys.

Les estructures familiars són conservadores però modificables. L'objectiu d'aquesta teràpia és augmentar la flexibilitat d'aquestes estructures subjacents.
La tasca de la teràpia és ajudar a la família a readaptar a les circumstàncies canviants.
El seu model, que va cridar "estructural", aneu a la família com un sistema que tendeix a mantenir estable davant les condicions i influències internes i externes, el que, de vegades, afavoreix certa disfuncionalitat en tant tendeix a perpetuar un patiment a la família o part. El retorn a la funcionalitat requereix atenir-se a certs principis: restabliment de jerarquies, límits clars en rols i funcions, desfer aliances o triangles nocius.
L'enfocament psicoanalític considera que la causalitat és lineal "causa è efecte" en teràpia sistèmica es considera que la causalitat és un procés circular, d'aquí que es busqui la solució o curació del problema en el coneixement de com opera el sistema familiar , per modificar-lo i no en la recerca inútil d'un culpable, que generalment és el portat per la família com a pacient identificat.

Proposo un Exemple de Genograma, com a Diagrama Sistèmic recordarem el del professor Ernest Luz.

Un genograma és un format o esquema per graficar l'estructura familiar, s'utilitza per registrar  informació sobre els membres de la família i les seves relacions. Els genogrames mostren informació familiar gràficament de manera que es pugui obtenir una visió ràpida i global dels patrons familiars complexos, a més de ser una valuosa font d'informació respecte a les relacions entre un problema clínic, el context familiar i l'evolució del problema al que llarg del temps.

Causalitat Circular i Enfocament Sistèmic

Un dels punts de partida de l'enfocament sistèmic és descartar la noció de causalitat lineal. En què consisteix aquesta idea?

Ho explicarem a través d’un exemple, les condicions inicials del xoc de dos cossos permeten anticipar la situació final. És a dir: si una bola és llançada en direcció a una altra, la massa, la posició inicial i la velocitat de les dues permeten anticipar la seva posició final després del xoc. La situació A produeix la situació B, aquesta produeix la situació C, i així successivament. Però, en canvi, si es tracta d'un cop d'una persona a una altra, la situació és més complexa. El sol gest d'iniciar un cop genera una resposta en el segon subjecte, resposta que influeix en l'actitud del primer. Ja no hi ha només causalitat lineal (causa- efecte); ara B pot incidir en A. Això és la causalitat circular. Les condicions inicials ja no determinen el que succeeix amb una entitat, i les relacions entre l'entitat i el seu context es tornen significatives.

En les relacions tot és principi i és fi. Aquest concepte suposa un canvi epistemològic pel qual, tots els elements influeixen sobre els altres i al seu torn són influïts per aquests.
Una cadena en la que el fet "a" afecta el fet "b", i "b" afecta després a "c" i "c" a la vegada porta amb si a "d", etc., Tindria les propietats d'un sistema lineal determinista.
Tanmateix, si "d" porta novament a "a", el sistema és circular i funciona de manera totalment diferent. S'anomena, doncs, retroalimentació a aquest intercanvi circular d'informació.

Es basa en dos teories:

1)      Teoria General de Sistemes

2)      Cibermètica

Totes dues diuen que tots els elements d’un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’un sistema. Hi ha una interinfluència, que això significa que qualsevol cosa que un faci, té efectes amb els altres. (efecte papallona).

L’enfocament sistèmic també diu que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones.

Un model que NO defensa aquest enfocament és el model de la causalitat lineal:

A ----->B (causa – efecte) : Per exemple, la causa d’una pèrdua de memòria és un trauma que                                                                            va tenir la persona de petit).

 ---->El model que si defensa és el model de causalitat circular:

A          B

A <----- B

Significa que tot és causa i conseqüència a la vegada. Per exemple: Què va ser primer la gallina o l’ou?

GREGORY BATESON:

Va definir dos tipus de relacions:

-          Simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada).

-          Complementaries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

Aquestes relacions poden ser constructives(positives) o destructives(negatives).

-          Relació simètrica constructiva:

à El professor de llatí m’ajudarà si suspenc à Estudio molt à El professor fa l’examen à Suspenc l’examen à                                                                                                                    

-          Relació simètrica destructiva:

àMobbing entre treballadors àSeducció, doble vincle, paradoxes à Conflicte, joc sense fi,  manipulació del llenguatge à Assetjament, perversió del llenguatge à

-          Relació complementària constructiva:

à El director ascendeix a l’encarregat à L’encarregat es motiva i millora els resultats à Millora el rendiment de la secció à  El director s’alegra d’haver pres la decisió à

-          Relació complementària destructiva:

àL’home escridassa a la seva dona à La dona cada vegada té més por à Ella es mostra submisa à L’home es sent més fort i s’aprofita de la por de la donaà

REFLEXIÓ:

Dins el model sistèmic el terme comportament s'utilitza com un sinònim de conducta, aquesta l'entenem com una cosa funcional que implica un conflicte i que ha de ser compresa en funció del camp o en el context en el que passa, amb això volem dir que per comprendre el comportament com al mateix ésser humà es requereix primer comprendre el context del qual forma part. El context és un dels principals elements que aporta l'ésser humà i la seva conducta, els comportaments i el que cada persona és, només es pot entendre a traves del seu context.

Es pot aconseguir un canvi a partir del canvi d'un dels elements del sistema, però aquest canvi involucra a la resta. És important tenir en compte de quina manera el canvi d'un element o integrant pot afectar els altres. Així, per exemple, un herbicida que danyi el predador natural d'una plaga pot provocar un dany major que el que ve a posar remei.
Les conductes dels individus estan determinades per la posició que ocupen en un grup humà, encara que aquesta no és l'única variable que el determina.

Un cop més la pràctica m’ha agradat molt.

Freud, la Passió Secreta

 La Teoria Sexual de la Neurosis

La psicoanàlisi; una important contribució al coneixement de la pulsió sexual s'obté per mitjà de l'exploració psicoanalítica que se serveix del procediment terapèutic anomenat "catàrtic".

Les psiconeurosis descansen sobre força pulsionals de caràcter sexual, és a dir que l'energia de la pulsió sexual és l'única font energètica constant de les neurosis al punt que s'exterioritza de manera exclusiva (total o parcial) en els símptomes, al punt que els símptomes són la pràctica sexual dels malalts.

La neurosi és una afecció psicògena els símptomes són l'expressió simbòlica d'un conflicte psíquic que té les seves arrels en la història infantil i constitueixen compromisos o transaccions entre el desig i la defensa.

La psicoanàlisi elimina els símptomes dels histèrics, considera els mateixos com substituts d'una sèrie de processos anímics investits d'afectes, desitjos i aspiracions, als quals en virtut d'un procés psíquic anomenat repressió se li ha negat l'accés a la seva tramitació en una activitat psíquica susceptible de consciència, aquestes formacions que han quedat relegades a un estat inconscient aspiren a una descàrrega que es troba en el procés de conversió en fenòmens somàtics: símptomes histèrics. 

Per mitjà de la psicoanàlisi és possible retransformar els símptomes en representacions esdevingudes conscients investides d'afecte i esbrinar sobre la seva naturalesa i llinatge. La malaltia es contrau davant la impossibilitat de tramitar normalment els processos anímics.

Resultats assolits per la psicoanàlisi; es va descobrir que els símptomes són un substitut d'aspiracions que prenen força de la font de pulsió sexual. El caràcter histèric permet individualitzar una quota de repressió sexual que sobrepassa la mida normal i un augment de les resistències a la pulsió sexual (vergonya, fàstic, moral), una fugida instintiva a tot examen intel·lectual del problema sexual encara assolida la maduresa genèsica. Un altre tret essencial de la histèria és també un desplegament potent de la pulsió sexual. Es comprova l'existència del parell oposat: una necessitat sexual hipertròfica i una alta desautorització del sexual. L'intent d'escapar d'aquest conflicte converteix les aspiracions libidinoses en símptomes.

Neurosi i Perversió; els símptomes constitueixen l'expressió convertida de pulsions denominades perverses si es poguessin exterioritzar directament sense difracció per part de la consciència en fantasies i addiccions, per tant els símptomes es formar a costa d'una sexualitat anormal: la neurosi és el negatiu de la perversió.

Freud descobreix que els traumes sexuals infantils es convertien en símptomes

desallotjats a l'inconscient pel mecanisme de la repressió, central en el

desenvolupament d'una neurosi. 

Des d'un punt de vista dinàmic, la tasca de psicoanàlisi consisteix en la investigació del conflicte etiològic entre el desig i la defensa i del símptoma com a element de compromís entre tots dos. 

Des del punt de vista tòpic s'explica el funcionament de l'aparell psíquic, a través dels conceptes de: energia lliure, energia lligada, representacions conscients i inconscients, processos primari i secundari. 

El fracàs d'aquests processos originen la neurosi i el símptoma.

Des 1893-1939 Freud va mostrar especial interès en les neurosis i les seves hipòtesis centrals es van basar en els factors triangulars del model edípic i en l'angoixa de castració.

Pensant en els altres...

Reflexió personal i breu explicació de documental "Pensant en els altres"

El documental tracta d'una escola publica infantil japonesa,  Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns 1000 alumnes, però hi ha una aula que, porta una dinàmica que la fa especial: el seu professor, Toshiro Kanamori, els diu que a l'escola hi han vingut per a ser feliços... els educa des d’un ambient de respecte absolut entre ells, i sense perdre de vista l’empatia.

Ensenya als nens a afrontar-se a la vida, des d’un punt de vista alegre, cooperatiu i entusiasta, sense competitivitat i educant per crear lligams entre ells. Els nens aprendran a afrontar-se a situacions que sovint els adults ens veiem confusos alhora d’actuar, com per exemple la mort vista des de l’alegria a la vida. Un mètode exitós, que des del raonament i d’intel·ligència emocional educa a persones per a ser persones.

Els atorga veu i els permet opinar tractant com les persones que són, deixant la

llibertat necessària perquè desenvolupin la seva individualitat.

L’objectiu principal és cercar la felicitat dels nens, i la clau per ser feliç és pensar en els altres.

I, aquest és la base i l’ajuda de tota relació. L’empatia és necessària per la convivència amb la resta dels humans i, en aquest cas, l’empatia crea lligams i vincles afectius forts entre ells.

Les tasques d'aprenentatge arrenquen d'aquesta premissa, i els nens i nenes no tan sols són escoltats i tenen veu i vot ... El seu professor els ajuda a descobrir el que "senten", sobretot des de la sinceritat del seu interior i en les diferents circumstàncies del dia a dia. A partir de saber el que cadascú duu dins seu, els ensenya a posar-se en el lloc dels altres.

Els alumnes tenen una llibreta on cadascú hi escriu una mena de diari personal, sobre allò que el preocupa o entristeix, o a vegades el tema el proposa el mestre.

Un dels mètodes que utilitza és el de "les cartes del quadern". 

Els nens escriuen sovint cartes en un quadern en què expliquen els seus sentiments, què pensen sobre alguna cosa o quines solucions donarien a un problema. Cada dia tres nens llegeixen la seva carta i la resta pot opinar sobre això.

Els ensenya a pensar en la resta i en definitiva a ser feliços creixent apartir del respecte propi i aliè.

Uns i altres van parlant, escoltant, els més tímids poden dir-hi la seva, i els més llançats cedeixen torn de paraula...  Ah! Ja ho sé, el tema del documental és l'EMPATIA, oi ?

D’aquest vídeo, vull destacar la tasca que fa el professor Kamori amb els seus alumnes. Penso que es una nova o, si més no, diferent manera d’entendre l’educació, en general poc estesa en lles escoles de la societat occidental.

El professor Kamori prioritza la felicitat dels seus alumnes abans que l’ensenyament de continguts, doncs la memorització de pàgines senceres del llibre de text segurament no farà als nostres alumnes més feliços, ans al contrari, els amargarà, sobretot si aquests no aconsegueixen memoritzar els coneixements requerits.

És per això que el professor Kamori, inicia la primera classe de l’any amb la següent pregunta: “Què serà el més important d’aquest curs?”. Als alumnes tenen clara la resposta, el més important és la felicitat, per que allò pel que val la pena viure. Els nens comencen el curs amb il·lusió i alegria, estan contents i somriuen, xoquen de mans amb el professors, es fan abraçades, en suma, són feliços.

I és que les classes d’en Kamori no són classes tradicionals i convencionals, ben al contrari,  en les seves classes els alumnes són capaços d’expressar-se lliurement, mitjançant  diferents activitats escollides pel mestre i pels alumnes, on la finalitat sempre és el creixement global de la persona, treballant la part intel·lectual, cognitiva, motora, socio- afectiva i emocional dels nens.

Durant les classes del professor Kamori, els alumnes expressen els seus sentiments i emocions sense vergonya, no tenen por als prejudicis, al què diran, en aquest sentit els companys de la classe respecten els sentiments dels altres i fan un intent de comprendre’ls.  

Es per tot això que penso que tothom, ja siguin educadors o no, haurien de veure aquest vídeo, ja que mostra com els nens, aprenen a ser feliços relacionant-se amb les altres i reflexionen  sobre l'esperança i la força. Aquest vídeo, ens  mostra també, la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Crec que, desprès de veure un exemple clar del treball de les emocions a l’escola, cal realitzar una reflexió més profunda, tant per part dels professionals de l’educació com per part de tota la societat.

Vull finalitzar la meva reflexió amb la següent afirmació del professor Kamori: L’aprenentatge és el riure i plorar. I jo afegeixo,l’aprenentatge, com la vida mateixa és riure i plorar.

Això fa que els nens aprenguin a buscar al seu interior, a mirar cap a si mateixos, a reconèixer la seva individualitat i a donar noma les seves emocions i per tant a comprendre les dels altres. 

Treballar amb valors fa “personalitzar” a la persona i la creació d’un pensament crític.

Com diu el comentarista, es viu un clima de solidaritat que fa que tots es sincerin, es confiïn les coses i entre ells es creen llaços i vincles d’afecte forts i enriquidors.

Es porten a terme activitats, com l’autoretrat de cos i ment, que fan que els alumnes treballin la reflexió sobre la seva identitat.

Per tant, els lligams es creen pensant en els altres i aquests són la clau de la felicitat.

En el reportatge l’educador segueix sent la peça clau del sistema educatiu, la seva experiència i el “mètode” que aplica són aspectes essencials. El professor pretén “ensenyar que la vida té un gran valor”.  

La base d’aquest mètode és l’educació amb valors, els alumnes mostren els seus sentiments des d’un principi, mitjançant les cartes, col·loquis, etc. S’expressen els sentiments amb naturalitat i sinceritat, i es compagina el riure, el plorar, i aprendre com accions per educar-se.

Tots els alumnes procuren entendre els sentiments de l’altre, el que anomenem EMPATIA.

Els Pecats Capitals

Els Pecats Capitals

Pràctica realitzada individualment

La Mandra: És segons tots els indicis el primer de tots els pecats. És descrit com la incapacitat per acceptar-se i ocupar-se de la seva pròpia existència. El llenguatge, en qualsevol cas serveix de mediador, entre nosaltres i el context, entre nosaltres i les nostres pròpies activitats, el llenguatge és el que ens defineix en la nostra subjectivitat necessàriament singular (Popper, 1994).

Exemple: No fer un treball de la universitat encomanat pel professor, d’entrega obligatòria. O bé, fer un bon dinar i una bona dieta.

 L'Enveja: Sembla ser el segon dels pecats, caracteritzat pel desig insaciable per privar els altres dels seus béns, possessions i poder. 

Exemple: Dir mentides al teu cap del teu company, acabat de ascendir. O bé, estudiar molt per obtenir la millor plaça.

L'Avarícia: Associada a la cobdícia, l'adquisició compulsiva de riquesa.

Exemple: Estalviar per comprar un cotxe nou. O bé, Comprar el millor cotxe del mercat, per superar el cotxe del teu veí.

Supèrbia: És identificat com un desig per ser més important o atractiu que els altres, fallant en afalagar els altres.

Exemple:  Un escriptor va passejant pel carrer i es troba amb un amic. Es saluden i comencen a xerrar. Durant més de mitja hora l'escriptor li parla de si mateix, sense parar ni un instant. De sobte s'atura un moment, fa una pausa, i diu: "Bé, ja hem parlat prou de mi. Ara parlem de tu: què t'ha semblat la meva última novel·la?"

Cap geperut es veu la seva pròpia gepa. Donar lliçons de moral als altres, o criticar-los per a que canviïn al gust de qui els critica.

La Luxúria: És reconeguda com la presència de desitjos o pensaments obsessius que condueixen a la persona a diversos tipus de compulsions.

Exemple: Violació, abusar d’infants, masturbar-se.

La Gula: Aquest pecat s'identifica amb la golafreria irracional, innecessària.

 Exemple: Menjar mitja rajola de xocolata per berenar, o bé fer un curs per aprendre a fer crêpes.

La Ira: (Enuig) Aquest pecat es relaciona amb la negació vehement de la veritat, llavors es troba emparentat amb l'anterior.

Exemple: desfogar anant a jugar a padel, o bé, barallar-se, colpejar un cop de puny a la paret.