Les Necessitats Humanes

Per tal d’aconseguir entendre les necessitats reals d’una persona, cal comprendre abans les necessitats humanes en general.

En general, han estat classificades per molts especialistes però Maslow les va estructurar en forma de piràmide on la base representa les necessitats mínimes i la part superior la necessitat i l’ideal de tota persona:

Els éssers humans ens movem per aconseguir incentius o satisfaccions de certes necessitats i/o desigs. També per evitar estímuls que amenacen la nostra integritat física i psíquica.

Davant d’una necessitat, varien en la persona les seves funcions fisiològiques, psíquiques,de percepció, emoció, contingut de pensament...

La motivació és constant, variable i complexa. És una característica de tot organisme. L’home és l’animal que més necessitats té, quasi mai està completament satisfet i si així succeeix és durant molt poc temps, tant aviat aconsegueix un desig, n’apareix un altre en el seu lloc.

Les necessitats però , s’ordenen en una jerarquia o nivells, i quan s’assoleix un nivell es sol manifestar el següent o una part. Maslow, com a estudiós del tema, va col·locar les cinc necessitats fonamentals en forma de piràmide i va incloure en cada nivell un seguit de conceptes.

La interpretació de la piràmide ens proporciona la clau de la seva teoria. Un ser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries (més baixes en la piràmide), abans de buscar les de més alt nivell.
Per exemple, una persona no busca tindre satisfetes les de seguretat (per exemple, evitar els perills de l'ambient) si no té cobertes les seves necessitats fisiològiques, com a menjar, beguda, aire, etc.
Els escalons de la piràmide són:

1. Necessitats fisiològiques: Tenen menor significat per a la persona a la recerca de l'autorealització. Entre es elles hi ha la necessitat d'alliberament de set i fam, la necessitat de dormir, de sexe, d'alleugeriment del dolor i de desequilibri fisiològic.

2. Necessitat de seguretat: Si les necessitats fisiològiques són superades o no constitueixen un problema seriós per a la persona, les necessitats de seguretat es converteixen en la força que domina la personalitat. La majoria de les persones arriben només fins a aquest nivell i això es reflecteix en la preocupació per grans estalvis, comprar assegurances, etc. Aquest tipus de necessitats es pot manifestar com por. Dins d'aquest tipus de necessitat hi ha la necessitat de seguretat, de protecció, d'estar lliure de perill, d'ordre i d'un futur previsible.

3. Necessitat d'amor i pertinença: Són necessitats orientades socialment. Depèn de que passi un cert grau de satisfacció de les necessitats fisiològiques i de seguretat. Les necessitats d'amor són evidents durant l'adolescència i l'edat de adultesa jove. Dins d'aquestes es troben la necessitat d'amics, de companys, d'una família, d'identificació amb un grup i d'intimitat amb un membre del sexe oposat.

4. Necessitat d'estima: Són necessitats associades a la nostra constitució psicològica. Es poden subdividir en dos tipus: les que es refereixen a l'amor propi i les que es refereixen al respecte d'altres (reputació, condició social, fama, etc). Un trastorn en aquesta àrea porta a un sentiment d'inferioritat que es manifesta amb sentiments de culpa i de vergonya. Dins d'aquesta es troben la necessitat de respecte, de confiança basada en l'opinió d'altres, d'admiració, de confiança en si mateix.

5. Necessitat d'autorealització: Són difícils de descriure, ja que varien d'un individu a un altre, inclou la satisfacció de la naturalesa individual en tots els aspectes. Les persones que desitgen autorealitzar desitgen ser lliures per ser elles mateixes. Les persones que s'autorealitzen segueixen les conductes dictades per la cultura d'acord amb el seu sentit del deure, però si aquestes intervenen amb el seu desenvolupament, fàcilment reaccionen contra elles. Perquè una persona obtingui l'autorealització ha de satisfer moltes necessitats prèvies perquè aquestes no interfereixin ni utilitzin energies que estan abocades a aquest desenvolupament. Dins d'aquestes es troben les necessitats de satisfer les nostres pròpies capacitats personals, de desenvolupar el nostre potencial, de fer allò per a això tenim millors aptituds (descobrir la veritat, crear bellesa, produir ordre i fomentar la justícia).

Fisiologia: Un home vol fer un regal a la seva dona, fan un any de casats.

Generalment, estem més o menys satisfets o insatisfets en els diferents nivell al mateix temps.

Maslow diu que per poder satisfer les necessitats hi trobem tres tipus de comportaments:

·         Comportament Constructiu(CC): la persona assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat i tothom en surt beneficiat.

·         Comportament Destructiu(CD): s’assoleix l’objectiu de satisfacció d’alguna necessitat però algú en surt perjudicat.

·         Comportament Fallit(CF): no s’arriba a satisfer la necessitat autèntica.

La pràctica consisteix en donar exemple d’aquest tipus de comportament per a cada nivell

Fisiologia: Un home vol fer un regal a la seva dona, fan un any de casats.

CCà Demanarà ajuda econòmica al seu fill perquè ara no té diners,  i després li tornarà el que li hagi deixat.

CDà Com que no te diners, robarà els diners de la cartera de la seva dona.

CFà No li comprarà el regal, farà com si no hagués recordat l’aniversari.

Seguretat: Una noia pateix mobbing a la feina

CCà una companya seva surt a la seva defensa.

CDà el director li obliga fer vacances forçoses.

CFà es torna agressiva físicament per tal de defensar-se

Afiliació: Un estudiant de primer de psicologia, intentant fer-se un lloc a la classe.

CCà pot intentar integrar-se amb diferents grups per veure quin se sent millor.

CDà intimar amb la primer company que se li acosta, sense tenir en compte si es sent a gust.

CFà modificar el seu propi caràcter per sentir que forma part d’un grup.

Reconeixement: Buscar bona matèria prima per fer un bon producte

CCà un empresari proba molts formatges, en treballa un en concret, els clients estan molt satisfets amb aquesta tria, li reconeixen la feina ben feta.

CDàun empresari ven el producte caducat per tal de no tenir mèrmes, intoxica la clientela.

CFàun empresari que demana l’opinió a la clientela, però al final imposa el seu formatge.

Autorealització: Finalitzar el grau de psicologia

CCà un estudiant aprova el grau de psicologia amb matricula d’honor.

CDàun estudiant de grau de psicologia repeteix curs varis cops.

CFàun estudiant de grau de psicologia, aprova el grau però copiant pràcticament a tots els exàmens.

Reflexió

En la present pràctica es procedeix a analitzar certs conceptes plantejats per Maslow referent a la jerarquia de necessitats.

Dins dels conceptes analitzats es troben motivació, motiu o desig, necessitat, jerarquia de les necessitats i autorealització.

Després d'haver estat definits i analitzats, trobem que la motivació, les necessitats i els desitjos, són forces que mouen al desenvolupament del subjecte.

Si es satisfan els motius i necessitats el subjecte passarà de estats bàsics, relacionats amb les necessitats fisiològiques i psicològiques, a estats superiors relacionats amb el desenvolupament personal que es dirigeixen a la autorealització.

Podem comprovar que la satisfacció de les necessitats, determina el desenvolupament de la personalitat del subjecte.
Finalment, plantegem que el pas d'una etapa a una altra no és tan rígid i que Maslow en la seva teoria no considera principalment als instints.

Enfocament Sistèmic (2na part)

La segona escola que es desenvolupa als EE.UU. a partir del model sistèmic és l’escola de Philadelfia, representada per Salvador Minuchin i coneguda com a model estructural. El gran exponent d`aquesta disciplina és Salvador Minuchin, que juntament amb Milton Erickson són dels primers investigadors que varen treballar amb aquestes teràpies sistèmiques i, als quals varen seguir d`altres com Murray Bonen, Carl Whitaker i Jay Haley.

La importància que es dóna a l’estructura de la família, en tant que organització per a poder funcionar. Existeixen unes regles de funcionament i una divisió de funcions, que assumeixen els diferents subsistemes. Dos conceptes clau són els de límits o fronteres i el de jerarquies, conceptes que actualment moltes famílies desvaloritzen o tenen confosos, donant lloc a múltiples disfuncions familiars. Centra l’atenció en la història present de la família, no en el passat.

Haley introdueix un altre plantejament del sistema familiar, si es produeix un encallament en el procés de l`evolució natural de la família, es pot encallar l`entorn.
Cal que el procés tingui el seu curs normal. Si aquesta jerarquia s`encalla, llavors és quan sorgeix el problema ( idea d`evolució).
Segons Minuchin poder i autoritat no són equivalents, ja que el poder te l`han donat, però l’autoritat s`ha de guanyar.

Haley, introdueix un element evolutiu en les famílies. Les famílies tenen una evolució natural, i si es produeix un encallament o un bloqueig es manifesten els símptomes.

Segons Bowen, ha d’haver-hi també una individuació, que és quan una persona esdevé autònoma i independent en tots els sentits, i té un tipus de relació social diferent.

També es parlen de ‘fronteres’, i fan referència al límit de l’àmbit de presa de decisions, individuals o compartides, que es poden delegar. De fronteres, n’hi ha tres tipus:

-Les fronteres rígides: No admeten comunicació, es tracta d’una actitud dictatorial i autoritària amb la resta del sistema.

-Les fronteres laxes: Són invasions del territori permanentment.

-Les fronteres flexibles: Hi ha una comunicació fluïda entre totes les parts del sistema.

Minuchin parla de la primera trobada amb la família com a “moviment entre dues cultures”, la del terapeuta i la de la família, considerant que en aquest moment inicial encara no hi ha teràpia. Es el moment en que el terapeuta “desafia” la versió de la família, trencant la seva “certesa”.

Això ho fa buscant aquelles qualitats del pacient identificat que no són valorades per la família.

També pot buscar un símptoma en un altre membre de la família. Es tracta de trencar l’esquema amb què es mira al pacient identificat dins la família, tenint en compte que sempre es treballa amb realitats “parcials”.

Per a Minuchin és en la família on s’ha de posar el punt de mira, ja que ningú es pot canviar a si mateix, és el canvi en la relació el que fa que la persona canviï.

Minuchin parla de “art terapèutic” per referir-se a la manera cóm el terapeuta utilitza el llenguatge, el cos i l’emoció. Per altra part, assenyala que mentres està “actuant”, és fonamental que el terapeuta tingui un diàleg intern.

Aquesta forma de treball requereix un entrenament, però és un dels punts que el terapeuta ha de tenir més present.

El treball terapèutic constitueix un procés en el que tot moment és una part d’aquest; en aquest sentit tota sessió és parcial i ha de tenir present la totalitat del procés, de manera que en alguns moments serà necessari actuar amb proximitat, però en d’altres moments del procés caldrà una distància.

Minuchin defineix la teràpia familiar no com a “art” sinò com a “artesania”, per assenyalar que és un treball que requereix molts anys.

Les estructures familiars són conservadores però modificables. L'objectiu d'aquesta teràpia és augmentar la flexibilitat d'aquestes estructures subjacents.
La tasca de la teràpia és ajudar a la família a readaptar a les circumstàncies canviants.
El seu model, que va cridar "estructural", aneu a la família com un sistema que tendeix a mantenir estable davant les condicions i influències internes i externes, el que, de vegades, afavoreix certa disfuncionalitat en tant tendeix a perpetuar un patiment a la família o part. El retorn a la funcionalitat requereix atenir-se a certs principis: restabliment de jerarquies, límits clars en rols i funcions, desfer aliances o triangles nocius.
L'enfocament psicoanalític considera que la causalitat és lineal "causa è efecte" en teràpia sistèmica es considera que la causalitat és un procés circular, d'aquí que es busqui la solució o curació del problema en el coneixement de com opera el sistema familiar , per modificar-lo i no en la recerca inútil d'un culpable, que generalment és el portat per la família com a pacient identificat.

Proposo un Exemple de Genograma, com a Diagrama Sistèmic recordarem el del professor Ernest Luz.

Un genograma és un format o esquema per graficar l'estructura familiar, s'utilitza per registrar  informació sobre els membres de la família i les seves relacions. Els genogrames mostren informació familiar gràficament de manera que es pugui obtenir una visió ràpida i global dels patrons familiars complexos, a més de ser una valuosa font d'informació respecte a les relacions entre un problema clínic, el context familiar i l'evolució del problema al que llarg del temps.

Causalitat Circular i Enfocament Sistèmic

Un dels punts de partida de l'enfocament sistèmic és descartar la noció de causalitat lineal. En què consisteix aquesta idea?

Ho explicarem a través d’un exemple, les condicions inicials del xoc de dos cossos permeten anticipar la situació final. És a dir: si una bola és llançada en direcció a una altra, la massa, la posició inicial i la velocitat de les dues permeten anticipar la seva posició final després del xoc. La situació A produeix la situació B, aquesta produeix la situació C, i així successivament. Però, en canvi, si es tracta d'un cop d'una persona a una altra, la situació és més complexa. El sol gest d'iniciar un cop genera una resposta en el segon subjecte, resposta que influeix en l'actitud del primer. Ja no hi ha només causalitat lineal (causa- efecte); ara B pot incidir en A. Això és la causalitat circular. Les condicions inicials ja no determinen el que succeeix amb una entitat, i les relacions entre l'entitat i el seu context es tornen significatives.

En les relacions tot és principi i és fi. Aquest concepte suposa un canvi epistemològic pel qual, tots els elements influeixen sobre els altres i al seu torn són influïts per aquests.
Una cadena en la que el fet "a" afecta el fet "b", i "b" afecta després a "c" i "c" a la vegada porta amb si a "d", etc., Tindria les propietats d'un sistema lineal determinista.
Tanmateix, si "d" porta novament a "a", el sistema és circular i funciona de manera totalment diferent. S'anomena, doncs, retroalimentació a aquest intercanvi circular d'informació.

Es basa en dos teories:

1)      Teoria General de Sistemes

2)      Cibermètica

Totes dues diuen que tots els elements d’un sistema s’estableixen relacions mútues entre tots els elements d’un sistema. Hi ha una interinfluència, que això significa que qualsevol cosa que un faci, té efectes amb els altres. (efecte papallona).

L’enfocament sistèmic també diu que no cal conèixer les causes que influeixen en les persones.

Un model que NO defensa aquest enfocament és el model de la causalitat lineal:

A ----->B (causa – efecte) : Per exemple, la causa d’una pèrdua de memòria és un trauma que                                                                            va tenir la persona de petit).

 ---->El model que si defensa és el model de causalitat circular:

A          B

A <----- B

Significa que tot és causa i conseqüència a la vegada. Per exemple: Què va ser primer la gallina o l’ou?

GREGORY BATESON:

Va definir dos tipus de relacions:

-          Simètriques: els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (escalada o desescalada).

-          Complementaries: els diversos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

Aquestes relacions poden ser constructives(positives) o destructives(negatives).

-          Relació simètrica constructiva:

à El professor de llatí m’ajudarà si suspenc à Estudio molt à El professor fa l’examen à Suspenc l’examen à                                                                                                                    

-          Relació simètrica destructiva:

àMobbing entre treballadors àSeducció, doble vincle, paradoxes à Conflicte, joc sense fi,  manipulació del llenguatge à Assetjament, perversió del llenguatge à

-          Relació complementària constructiva:

à El director ascendeix a l’encarregat à L’encarregat es motiva i millora els resultats à Millora el rendiment de la secció à  El director s’alegra d’haver pres la decisió à

-          Relació complementària destructiva:

àL’home escridassa a la seva dona à La dona cada vegada té més por à Ella es mostra submisa à L’home es sent més fort i s’aprofita de la por de la donaà

REFLEXIÓ:

Dins el model sistèmic el terme comportament s'utilitza com un sinònim de conducta, aquesta l'entenem com una cosa funcional que implica un conflicte i que ha de ser compresa en funció del camp o en el context en el que passa, amb això volem dir que per comprendre el comportament com al mateix ésser humà es requereix primer comprendre el context del qual forma part. El context és un dels principals elements que aporta l'ésser humà i la seva conducta, els comportaments i el que cada persona és, només es pot entendre a traves del seu context.

Es pot aconseguir un canvi a partir del canvi d'un dels elements del sistema, però aquest canvi involucra a la resta. És important tenir en compte de quina manera el canvi d'un element o integrant pot afectar els altres. Així, per exemple, un herbicida que danyi el predador natural d'una plaga pot provocar un dany major que el que ve a posar remei.
Les conductes dels individus estan determinades per la posició que ocupen en un grup humà, encara que aquesta no és l'única variable que el determina.

Un cop més la pràctica m’ha agradat molt.