E - R - C

E- R- C

Hem escollit el cas número 1: L’autobús

Passos a seguir:

1. Veure un film de nens contens que van cap a l’escola, típica pel·lícula americana amb l’autobús de color groc. Per veure que no totes les pel·lícules i surten autobusos amb situacions conflictives.

2. Dibuixar un autobús, explicant-li alhora lo important que és, el servei que fa, els avantatges que té, i afegint també una explicació actual de la situació amb la que es troba el pare.

3. Donar un vol per l’estació, un primer contacte visual, real. De premi anar a fer un bon berenar.

4. Veure detingudament, com la mainada puja i baixa, en una parada d’escola, passant-hi per casualitat. Per no fer-lo sentir diferent (aquest propi sentiment es pot definir com a Premi)

5. El conductor de l’autobús reparteix un caramel a cada nen quan marxen cap a casa, per captar la seva atenció, ell ho veu, al agafar-n’he un, aprofitem la situació i en el mateix temps, el conductor l’hi explica el funcionament del vehicle.

6. A casa, amb els pares, tècniques de relaxació, respirar... de caire general, abandonen per un moment tota la concepció del bloqueig.

7. A la parada del bus, amb els pares, aplicar les tècniques de relaxació apreses...

8. Amb l’autobús parat, fer-lo entrar i sortir, un primer tastet.

9. Quan hi hagi poca gent, amb els pares, deixar-lo seure on vulgui, fer una volta curta i baixar a fires de Girona.

10. Pujar al bus, per anar a Port Aventura!!!! (o qualsevol lloc on el nen vulgui)

Aquesta pràctica l’hem realitzada: Vicente Navarro, Ingrid Rahola, Jordi Serradell

Conceptes clau alhora de desenvolupar la pràctica:

Acta de fe

Mana, la pràctica directe

Si “t’encalles” tornem endarrere

Dificultat en  posar ordre als passos a seguir

Procés interactiu, el feedback recondueix la intervenció.

Apareixen pors invasives, que poden desaparèixer soles, però hem de mirar de tractar-ho.

La intervenció dels professionals i els familiars, tenen efectes, hem de mirar de ser “cuidadosos”.

Reflexió Personal:

El conductisme ha contribuït, fins a cert punt, a destruir les concepcions basades en el mètode subjectiu, i ha intentat demostrar que l'esfera de I’ho psíquic s'estén més lluny del "camp interior" de la consciència, i ha enfortit la reputació de la psicologia com a disciplina experimental i exacta. 

Des Watson fins Skinner, el conductisme ha vist en la categoria imatge, el perill del pensament causal. 

La seva lluita per desarrelament de la realitat psíquica ha deformat inevitablement tot el quadre d'aquesta realitat, i per tant el seu fragment, representat per la categoria acció. 

Per als conductistes, recórrer a la categoria imatge significa entrar en el terreny místic, però ni la imatge, ni el motiu, ni l'acció constitueixen monstres del pensament mitològic, sinó que són realitats a les quals ha de donar-se explicació causal. 

Després de les variants del conductisme es descobreix la influència de principis metodològics generals: la interpretació positivista del coneixement científic i la concepció mecanicista de l'home.