Doncs la veritat, no és fàcil, necessito força intensitat per concentrar-m’he.
He dedicat en aquest exercici aproximadament uns 10 minuts.
Podria separar el procés en diversos episodis, els primers minuts s’han basat en mirar-m’he des de fora, com si jo observes l’Ingrid físicament, esmentat en estat propi. Imaginada en un fons blanc i després en activitat. I bé, divertit.
Després m’han vingut pensaments externs, de coses que haig de fer o en les que haig de resoldre al llarg del dia, intentant apartar-ho de la meva ment, però m’ha costat, al final tant que he volgut apartar-ho que hi pensava més i he deixat que fluïssin.
Després per últim he entrat en un estat de relaxació profund, no vull dir de son, si no similar a l’acció de adormir-t’he, però conscient en tot moment de la situació i el que estava practicant. De fet no puc explicar massa més aquest moment, perquè en aquests últims minuts estava desconnectada i al sonar l’alarma del temps, al ser de cop, no he pogut retenir els últims pensaments.
M’ha semblat molt ràpid, el temps ha passat volant...
El fet de "ser psicòleg" ens està embolicant en una espiral existencial on i donada la qualitat de la relació en que això ens implica, no només estem fent-nos càrrec- responsable o irresponsablement-, d'un rol i / o de un poder- saber atorgat i instituït per un "socius" que travessa un determinat moment històric, econòmic, polític, cultural... Sinó que i per sobre tot això, transcendint-les, tant pel que quantitatiu com en el qualitatiu, està implicat en aquest monosil·làbic terme, el fet mateix de la nostra essència i de la nostra existència.
Per això, que en un pla merament existencial, podem estar adoptant i assimilant (o no), un rol i un coneixement socialment creat pel que fa al que és "Ser Psicòleg".
D'altra banda, i des d'un pla essencial, hem de tenir en compte que Psicologia es refereix etimològicament al coneixement de l'ànima i que llavors, Ser Psicòleg estaria fent referència al que va dir un savi filòsof grec: "Coneix-te a tu mateix i coneixeràs l'Univers i als Déus ".
D'altra banda, i des d'un pla essencial, hem de tenir en compte que Psicologia es refereix etimològicament al coneixement de l'ànima i que llavors, Ser Psicòleg estaria fent referència al que va dir un savi filòsof grec: "Coneix-te a tu mateix i coneixeràs l'Univers i als Déus ".
Què va voler dir amb això? Com diria Fritz Perls, si et dic el que vol dir et privaria de l'oportunitat de descobrir per tu mateix.
L'observació del comportament d'una persona en les seves vida diària és la principal manera de conèixer l'estat de la seva salut mental en aspectes com el maneig dels seus temors i capacitats, les seves competències i responsabilitats, la manutenció de les seves pròpies necessitats, les maneres en les que afronta les seves pròpies tensions, les seves relacions interpersonals i la manera com dirigeix una vida independent.
L'observació del comportament d'una persona en les seves vida diària és la principal manera de conèixer l'estat de la seva salut mental en aspectes com el maneig dels seus temors i capacitats, les seves competències i responsabilitats, la manutenció de les seves pròpies necessitats, les maneres en les que afronta les seves pròpies tensions, les seves relacions interpersonals i la manera com dirigeix una vida independent.
A més el comportament que té una persona davant de situacions difícils i la superació de moments traumàtics permeten establir una tipologia que fa al nivell de salut mental.
